diumenge, 3 de maig de 2015

De vegades, els Somnis es fan realitat



La primera vegada que Julio em va comentar el projecte que tenia en el cap, reconec que em va semblar una bogeria. Una bogeria meravellosa, això sí. Però també vaig pensar que si n´hi havia una persona amb el talent artístic necessari, i la capacitat de sumar voluntats i crear les complicitats imprescindibles per tirar endavant un somni d´eixes dimensions, eixe era Julio. I no em vaig enganyar. El resultat parla per si soles.

Un muntatge, simplement, espectacular. Amb un ritme que no decau ni per un moment durant les dues hores llargues de representació. Amb una interpretació genial, on es nota la mà del director que ha sabut exprimir les qualitats artístiques i extreure de tots i cadascun dels seus actors  -des del primer dels protagonistes fins a l´últim dels figurants- el millor de si mateix, per fer reviure en l´espectador totes les emocions i sentiments que una obra com esta pot despertar. Per no parlar de l´aprofitament de l´espai en eixe marc incomparable de l´església (quan em va dir on pensava representar l´obra, vaig flipar, literalment), de la música (gran treball el de Paco Garnelo), de l´escenografia, de les llums, i de mil i un detalls que han estat cuidats al màxim. I per arredonir-ho, un magnífic llibret, escrit per primera vegada en la nostra estimada i preciosa llengua.

Però el principal secret de l´èxit d´aquest somni potser siga el d´haver sabut transformar un projecte pensat i dissenyat per una sola persona, en un projecte col·lectiu d´un muntó de gent ben diversa, que des del primer a l´últim s´han sentit igual de protagonistes. Que s´han deixat la pell per fer-lo possible i han compartit la mateixa il·lusió. I és que les coses que es fan amb el cor, arriben molt més fàcilment al cor de la gent.


Un somni que tenia el valor afegit del seu caràcter solidari. A ben segur que un projecte com aquest no acabarà amb les causes d´aquesta maleïda crisi, que colpeja tan injusta i durament a tantes famílies del nostre poble. Però tant de bo servisca per pal·liar algunes de les situacions  límits de moltes d´elles, que no poden fer front en l´actualitat a coses tan bàsiques, i tan necessàries per a un vida digna, com pagar el lloguer de sa casa, o els rebuts de la llum o de l´aigua. Només que siga per això, tot l´esforç i el treball invertits hauran valgut la pena. A més, en uns temps com els actuals, resulta altament estimulant i esperançador vore com un grup de més de cent persones i  una quarentena d´empreses i associacions,  s´unixen i participen de manera generosa, altruista, en un projecte com aquest per fer costat a aquells dels nostres veïns que estan passant-ho més malament. I això, sens dubte, és el més important d´aquest somni. Un somni en què s´han donat  la mà el millor del que som capaços les persones, l´Art i la Solidaritat.

D´ací una estoneta me n´aniré de nou cap als Sants Joans, acompanyat pel meu bon amic Joan Bohigues (Visca la Figuració!!!!) i pel meu fill menut, per vore l´última de les representacions del Somni dels Miserables. Per a tornar-nos a commoure. Per a acompanyar en el comiat a eixa colla d´artistassos, de millor persones. I compartir amb ells emocions i sentiments. Diuen que els comiats, els adéus, solen ser durs, sobretot els d´aquelles experiències que han omplit un trosset de la nostra vida de felicitat, d´emocions i sentiments. D´aquelles coses per les quals val la pena viure-la. I a ben segur que demà, quan vos desperteu, tindreu un atac de nostàlgia. I molt possiblement notareu, en el més profund del vostre cor, com una espècie de buit. No vos preocupeu, eixe buit acabarà omplint-se amb records. Amb els records d´una experiència fantàstica en què heu tingut la immensa sort de participar i que vos acompanyarà per sempre. Perquè, per molt de temps que passe, mai oblidareu aquells quatre dies màgics de la primavera del 2015, en què, puntualment, a les 7 i a les 10´30 h., a l´Església dels Sant Joans de Cullera, cada nit, féreu eixir el sol.  


Toni Picazo (3/05/2015)
(dedicat a tota la gent que ha fet possible aquest Somni, i molt especialment a Julio Martí)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada