diumenge, 13 de gener del 2013

Ausiàs March




Vida

D´acord amb la documentació descoberta recentment, Ausiàs March va nàixer probablement a València, i no a Gandia com es pensava, entre el 1400 i el 1401. Descendia del llinatge barceloní dels March, que s´havia establert a Gandia a mitjan del segle XIII, amb motiu del repartiment de terres posterior a la conquesta del regne de València per Jaume I.




Primera part del documental Ausiàs March, cor d´acer, de carn i de fusta.



Va ser armat cavaller i com a tal va participar en les campanyes militars d´Alfons el Magnànim a la Itàlia Meridional (Sicília, Còrsega i Sardenya) i al nord d´Àfrica. Uns favors obtingus del rei per aquests mèrits militars van permetre que Ausiàs March es retirara de la vida militar als vint-i-set anys. El rei va confirmar, a més, en favor d´Ausiàs March privilegis sobre els senyorius de Beniarjó, Pardines i Vernissa, heretat de Pere March.





Palau Ducal de Gandia.



L´any 1425 és nomenat falconer major del rei, tot just quan acaba la vida militar i s´inicia l´època de creació poètica d´Ausiàs March. A partir de 1430, es va dedicar sobretot a administrar els seus béns i a defensar els seus privilegis feudals, fet que  li provocarà conflictes ben greus al llarg de tota la vida. Una vida apassionada que sovint es mourà entre els constants desafiaments i les seues intenses relacions amoroses.








Va introduir el cultiu de la canyamel al seu senyoriu i hi contruí una sèquia important -la sèquia dels Marc-  per millorar la productivitat d´aquest cultiu. El 1439 es va casar amb Isabel Martorell , germana de Joanot Martorell, la qual morí poc després sense deixar-li descendència. Ausiàs es va tornar a casar el 1443, amb Joana Escorna.




Vídeo sobre el Monestir de Cotalba, on es troben soterrades les dues esposes d´Ausiàs March.



Des de mitjan 1444 i fins a la seua mort, Ausiàs March i la seua esposa van residir habitualment a València, encara que no van abandonar mai les cases i les residències de Gandia i Beniarjó. Joana Escorna va morir el 1454, sense tenir tampoc descendència. El 1459 va morir Ausiàs March. Pel seu testament sabem que va tenir quatre fills il·legítims -Joan, Felip, Pere i Joana- als quals cal afegir Francesc, que va morir abans que el poeta.




Porta romànica de la Catedral de València, darrere la qual es troba la tomba del poeta i per on passava pràcticament tots els dies, ja que hi vivia molt a prop.

Podem observar al sòl una espècie de làpida en forma de cercle, on es fa menció als quatre tipus de cants que conreà el poeta: d´amor, de mort, morals i espiritual.





Tomba d´Ausiàs March, a la Catedral de València.





Segona part del documental Ausiàs March, cor d´acer, de carn i fusta.





Característiques de l´obra poètica d´Ausiàs March

      Ausiàs March és l´autor, o com a mínim el poeta, més important de la nostra història literària. Els seus quasi deu mil versos han estat considerats l´obra més gran i la més influent de la nostra literatura antiga. Tingué lectors i imitadors dins i fora del nostre àmbit lingüístic.

      La poesia d´Ausiàs March va suposar el trencament de manera definitiva dels vincles amb els antics trobadors i el món medieval i suposa l´entrada en la modernitat. Aquest trencament de la tradició trobadoresca és, però, fonamentalment un canvi de llengua. March abandona per sempre l´occità i escriu ja tota la seua obra en la llengua pròpia, tot i que encara mantindrà els recursos trobadorescos pel que fa a la forma –estructura, mètrica, rima, etc.




Estàtua d´Ausiàs March a Gandia.



      Ausiàs escrigué en valencià perquè expressament volia abandonar la llengua occitana com a llengua poètica, i, a més, la seua poesia amorosa és personal i sincera, amb profundes reflexions sobre la mort

Ausià March s´allunya de la tradició trobadoresca, sobretot, pel to intimista i per la reflexió personal que aporten les vivències i els sentiments d´un jo concret, amb virtuts i defectes, amb dubtes i certeses.  I que considera la dama simplement com a dona, arran de terra, on realment és. I des d´arran de terra l´ama o l´odia, li prega o la plany quan mor, i descabdella tota una teoria moral sobre els diversos amors i els contradictoris estats de l´enamorat.



Escultura inspirada en Ausiàs March d´Andreu Alfaro, als Jardins dels Vivers de València.
     


 El corpus poètic d´Ausiàs March consta de cent vint-i-huit poemes, formats per més de deu mil versos. Ens han arribat per mitjà d´uns quants manuscrits on apareixen numerats. Aquesta numeració es respecta en la major part de les edicions, tot i que els estudiosos prefereixen agrupar els textos marquians per cicles temàtics en quatre blocs: els cants d´amor, els cants morals, els cants de mort i el cant espiritual.




Tercera part del Documental Ausiàs March, cor d´acer, de carn i fusta.



Cants d´amor:

            El tema bàsic en la poesia marquiana és l´amor, amor que el poeta vol espiritual i intel·lectual, però que soviet és bandejat i cau en l´amor carnal. I aquest conflicte, aquesta contradicció entre l´amor sensual o foll (carnalitat) i l´amor intel·lectual o fi (espiritualitat) acabarà torbant l´ànim del poeta en una lluita que serà motiu i motor dels seus personalíssims versos.







            Dins dels cants d´amor trobem diferents cicles marcats per diversos senyals –és un dels elements que March mantindrà de la poesia trobadoresca- que hi apareixen:

-         Plena de seny: Aquest senyal pertany als inicis literaris de March. Proposa a l´amada una relació més madura, vol superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. Finalment, se sent fracassat en no rebre la resposta de la dama. March expressa la tristesa i la solitud i recrimina l´amada perquè no l´estima com ell voldria.

Plena de seny, no m´abregeu lo viure
car, mentre visc, vostra llaor s´allarga,
e vós lloant, no· m trot la boca amarga,
ne tard la mà com de vós vull escriure.

-         Llir entre cards: Sota aquest senyal s´amaga la dama anomenada Teresa. March s´allunya dels aspectes físics de la dona i parla d´un amor total, sensual i espiritual, que és correspost per la dama i que el separa de la resta d´homes. Molt sovint fa reflexions morals i expressa els seus dubtes i contradiccions. També el tema de la mort és gairebé constant, quasi obsessiu.

Llir entre cards, l´hora sent acostada
que civilment és ma vida finida;
puis que del tot ma esperança és fugida,
ma arma roman en aquest món damnada.

-         Amor, amor: Poesia escrita en la vellesa en què el poeta ja no es dirigeix directament a la dama, sinó que ho fa amb la personificació de l´Amor, i es dol de la pèrdua de la seua facultat d´estimar. Davant d´un nou amor es mostra indefens i perdut. La mort serà l´única solució per a resoldre el conflicte d´un amor no correspost.

Amor, amor, un hàbit m´he tallat
de vostre drap, vestint-me l´esperit;
en lo vestir, ample molt l´he sentit
e fora estret, quan sobre mi·s posat.

-         Oh, folla amor: Correspon a la maduresa i senectut del poeta. Aquest se sent pecador, deshonest i vil, i fins i tot sent vergonya d´un amor “foll” anterior. La temàtica d´aquest cicle ha fet pensar en uns episodis amorosos del poeta que ja no tindrien per destinatari una dama, sinó amics seus o joves dels ambients que freqüentava, la qual cosa explicaria el senyal “foll”, en oposició a l´amor assenyat de les altres composicions.

Oh folla amor, sols vostre nom m´espanta:
no hi trob lo bé que en temps passat trobava
sent los mals que d´abans ignorava.
Plora mon ull e ma boca no canta!

-         Mon barrer bé: Poemes dirigits probablement a la seua segona dona Joana Escorna, en els quals es constata l´equilibri emocional i la pau interior que trobà en ella.

Mon barrer bé, ja eren castigats
los meus volers per jamés don´amor.
Per vos amar jo· ls vull licenciar:
si no us n´ha grat, ajau-los per ingrats.







Cants de mort:

obsessió per la mort fou un altre tema recurrent i constant en l´obra d´Ausiàs Marc. Els poemes d´aquest cicle són dedicats a la mort de la seua segona esposa, Joana Escorna. Hi trobem tant el plany per la pèrdua de la seua amada com el temor d´haver sigut ell la causa de la seua perdició, que la seua muller puga condemnar-se per culpa dels pecats d´ell. Aquests poemes són, a més, una manifestació del poder de l´amor que pot arribar més enllà de la mort.







Cants morals:

Ausiàs March utilitza constantment un to sentenciós, doctrinal i moralitzant en els seus versos. Aquesta característica domina aquests “Cants morals”, setze poemes de difícil comprensió que ens aporten moltes dades sobre el seu pensament. Partint de la seua experiència personal reflexiona sobre el bé i el mal, el pecat i la virtut, i la por a la mort. El conflicte entre els sentits (la part més humana) i la ment (l´intel·lecte) és l´estímul primordial de la seua poesia.







Cant Espiritual:

El poema número CV és el conegut com a “Cant espiritual”. Aquest poema constitueix una llarga pregària formada per 224 versos en què l´autor s´adreça a Déu en segona persona i li demana ajut per a salvar-se.








Estil

Com ja hem afirmat, Ausiàs March és fonamentalment poeta de l´amor, però el seu estil no té res d´edulcorat, sinó tot el contrari: no fa concessions a l´harmonia ni a la bellesa de la paraula. Però el que perd en abundància decorativa i musicalitat ho guanya en intensitat, ja que el que ell pretenia era dir les coses com les sentia, traslladar en paraules, tan exactes que esdevingueren insustituïbles, la complexitat de les seues preocupacions amatòries. De fet, sovint ha estat considerat com a filòsof de l´amor tant o més que com a poeta, i la seua obra sembla escrita per a ensenyar a amar.

Per tant, una de les característiques principals de la seua poesia és la sinceritat: el poeta se´ns presenta nu a través de les seues composicions. I això es veu clarament quan renega de l´estil dels trobadors. March fa explícita la seua aposta poètica i explica el trencament que du a terme la seua poesia amb la tradició lírica anterior:


Lleixant a part l´estil dels trobadors
qui, per escalf, trespassen veritat.








estructura formal dels seus poemes s´ajusta a la preceptiva de la poesia trobadoresca, com ara l´ús dels decasíl·labs amb cesura en la quarta síl·laba, o les combinacions estròfiques típiques del repertori provençal. Marc redueix les formes mètriques a un registre molt limitat, fonamentalment l´octava decasil·làbica. Les rimes mai no són especialment difícils.

Ausiàs escriu en una llengua que es caracteritza per la precisió conceptual i per una sintaxi complexa, sobretot per l´ús abundant d´el·lípsis i d´hipèrbatons. Els canvis constants de lloc de paraules i l´ordenació inusual dels elements de la frase, per necessitats dels vers i la rima, dificultaran molt sovint la comprensió de la seua poesia. Però la llengua de la poesia marquiana, tot i ser culta, no exclou expressions de tipus col·loquial.






La utilització de comparacions i d´imatges en general és la part que més ha contribuït a definir la poesia d´Ausiàs March. Es tracta d´un recurs molt utilitzat pels trobadors. Però en les comparacions de March apareixen unes experiències que fan referència una vegada i una altra als malalts, als condemnats a mort, i sobretot a la mar tempestuosa -com a metàfora molt sovint de l´amor no correspost-. Les imatges també es desenvolupen àmpliament en els seus poemes i solen tindre la funció de reflectir matisos de la vida interior del poeta.






També hi ha sovint les antítesis , perquè el poeta es mou sempre entre elements contraris: carn i esperit, desengany i esperança. Ausiàs utilitza així mateix, i moltes vegades, la primera persona i li agrada presentar-se com a exemple i testimoni de les seues paraules, com els dos versos que hi ha esculpits a la seua tomba, a la catedral de València, que sintetitzen d´una manera contundent la seua personalitat contradictòria i complexa: 

A temps he cor d´acer, de carn e fust:
io son aquest que em dic Ausiàs March!


Lectura dramatitzada completa al Teatre Romea de Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March.




Poema Quins tan segurs consells vas encercant...


¿Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
Amic de plor e desamic de riure?
¿Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
con vols fugir a la mort falaguera.


Braços oberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
dient: "Amic, ix de casa estrangera.
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l'ha sentida,
car jo defuig a tot home que em crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor".



Ab ulls plorant e cara de terror,
cabells rompent ab grans udolaments,
la Vida em vol donar heretaments
e d'aquells dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa,
tal com la Mort crida al benauirat
(car si l'hom és a mals aparellat,
la veu de Mort li és melodiosa).


Bé em  maravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador!
No demanant a mi qui és amor
en mi sabran sa força poderosa.
Tots, maldient, sagramentejaran
que mai amor los tendrà en son poder,
e, si els recont l´acolorat plaer,
lo temps perdut sos pirant maldiran.

Null hom conec o dona a mon semblant,
que, dolorit per Amor, faça plànyer;
jo són aquell de qui es deu hom complànyer,
car, de mon cor, la sang se'n va llunyant.

Per gran tristor que li és acostada,
seca´s tot jorn l´humit qui em sosté vida
e latristor contra mi és ardida,
e, en mon socors, mà no s´hi troba armada.


Llir entre cards, l'hora sent acostada
que civilment és ma vida finida:
puix que del tot ma esperança és fugida,

ma arma roman en aquest món damnada.









Poema Veles e vents han mos desigs complir:


Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.


Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.



Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.



Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.













.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada