dimecres, 26 de desembre de 2012

La València del segle XV






El segle XV és un perìode de crisi i de contrastos a tot Europa. La crisi del feudalisme i la davallada del poder de l´Església són un reflex de la tardor medieval i, alhora, un avanç cap al Renaixement i a l´Edat Moderna.






Aquesta situació de crisi general també s´estén a la corona d´Aragó. Així, en aquesta època, l´hegemonia que havia ostentat Catalunya des de finals del segle XII, es veu sacsejada per una crisi económica i social, que comportarà l´enfonsament de Catalunya a partir de mitjan segle i que el lideratge econòmic de la ciutat de Barcelona passara a mans de València.



La Catedral, amb el Miquelet al fons.


D´aquesta manera, la ciutat de València esdevé el centre polític, econòmic, cultural i comercial de la Corona i es converteix en una de les ciutat més esplendoroses de la Mediterrània. Durant aquest segle experimenta un notable increment de la població  (a finals de segle, València té uns 75.000 habitants censats i en la Península només la superava la ciutat de Granada, aleshores encara musulmana) i viu un període d´important expansió econòmica i comercial. Es, per tant, una ciutat rica que controla el comerç mediterrani occidental i subvenciona les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Itàlia (el 1443 conquestà la ciutat de Nàpols), i, més tard, també la política de Ferran II el Catòlic i Isabel de Castella dins i fora de la Península.

És en el S. XV també quan s´edifiquen a València els monuments més emblemàtics tant del gòtic civil com del religiós, com per exemple la Llotja, les Torres de Serrans, les Torres de Quart, l´Almodí, el Palau de la Generalitat, la Seu o Catedral i el seu campanar major, les Drassanes del Grau de la Mar i una llarga llista dels palaus més interessants de la ciutat de València. Construccions que, en definitiva, ens donen una idea clara del poder econòmic d´una ciutat i d´una societat que era considerada com una de les més obertes i pròsperes de l´Europa del moment.
  



Torres de Serrans



Torres de Quart

          
Aquest període d´esplendor de què hem parlat va tenir també la seua repercussió en la producció literària i donà lloc al que es coneix com al Segle d´or de la nostra literatura. Segle que és bàsicament valencià ja que la pràctica totalitat d´autors d´aquesta època –i que comprén noms com Jordi de Sant jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, Roís de Corella...- van nàixer o estaven arrelats a València. D´una València dinàmica, alegre, ostentosa i de costums morals relaxats, l´ambient de la qual serà el que els literats de l´època reflectiran en les seues obres.




           La Catedral, amb la porta gòtica dels Apòstols.



El Tribunal de les Aigües, reunit davant la porta dels Apòstols.





La porta romànica de la Catedral




La porta barroca dels ferros de la Catedral.





Frescos renaixentites a l´altar major de la Catedral.



A més, a València s´instal·la la primera impremta de la Península Ibérica i s´hi imprimeix el primer llibre en 1474, les Obres e trobes en llaor de la Verge Maria. L´aparició de la impremta produeix una revolució cultural, ja que la producció i la difusió de llibres posen la lectura a l´abast d´una població molt més extensa que la que permetia la reproducció manual de textos. La impremta facilitarà, a més, la difusió de les llengües romàniques com a llengües de cultura, al temps que apareixerà també la preocupació pel seu bon ús. Aquesta preocupació es concretarà en l´aparició de les primeres fixacions gramaticals i estudis sobre les noves llengües impulsats per l´alfabetització d´una nova classe social, la burgesia, que ha optat pel romanç com a llengua de cultura. (Liber elegantiarum –1489- del valencià Joan Esteve, llibre d´equivalents lèxics entre el cátala i el llatí-).




Llotja de València, Sala de les columnes.




Les Drassanes del port de València.




L´Almodí.



Dins del camp de la cultura, cal destacar també  les relacions que València manté amb la Itàlia del Renaixement arran les expedicions d´Alfons el Magnànim i l´establiment  de la cort a Nàpols, permeteren un contacte de la nostra literatura amb l´humanisme Italia. Contactes –en aquest cas concret amb Roma- que també vingueren propiciats pel fet que dos valencians de la família Borja (Borgia per als italians) arribaren al papat: Calixt III (1455-1458) i Alexandre VI (1492-1503). Cal dir, però, que –com ja veurem més endavant- la influencia de l´Humanisme en la nostra Literatura, malgrat ser molt primerenca, fou molt feble i d´escassa repercussió en els autors posteriors. Cal, no obstant això, remarcar l´important canvi que representà l´aparició d´aquest moviment cultural conegut com l´humanisme. Si durant l´edat mitjana Déu era considerat el centre de tot l´univers i l´únic creador -teocentrisme-, amb l´humanisme hi hagué un canvi de mentalitat i s´imposà la idea de l´ésser humà com a creador i com a entitat capaç al mateix temps d´influir en el seu destí –antropocentrisme-, posició que qüestionava tota l´estructura medieval anterior –de carácter piramidal-, ja que admetia la possiblitat de l´ascens social.




Palau de la Generalitat.




Saló de Corts del Palau de la Generalitat (lloc on es troba pintat el representant de la vila reial de Cullera)




Palau dels Borja. Seu en l´actualitat de les Corts valencianes.



Per últim, cal assenyalar que entre aquest panorama tan esplendorós hi ha alguns fets que anticipen l´època de la decadencia de la Corona a partir del segle XVI, com per exemple la mort sense descendència del rei Martí l´Humà l´any 1410 i la celebració, dos anys més tard, del Compromís de Casp. Aquest fet comportarà la castellanització de la cort i l´aproximació política a la Corona de Castella, sobretot a partir de la unió de Castella i Aragó, amb el matrimoni entre Ferran II d´Aragó i Isabel de Castella. Durant el seu regnat, a més, el descobriment d´Amèrica provocarà el trasllat comercial i econòmic de la Mediterrània a l´Atlàntic. Tot plegat es va vore augmentat pel fet que els Reis Catòlics concediren a Sevilla el monopoli del comerç amb América, i els territoris de la Corona d´Aragó en quedaren exclosos; tot i que, segons sembla, el descobriment va estar finançat en una part molt important per capital provinent del nostre territori (Lluís de Santángel).




Claustre de la Universitat de València. Amb l´estàtua de Lluís Vives al bell mig.



1
El Miquelet.




Grup d´alumnes de l´institut dalt la torre del Miquelet.

Vos penge, tot seguit, dos dels muntatges audiovisuals fets pels propis alumnes de les visites guiades per la "València del Segle XV" realitzades, aquest mateix curs 2012/13, pels diferents grups de 1r de Batxillerat de l´IES Blasco Ibáñez de Cullera.









Documental sobre Calixt III, el primer papa Borja.





Documental sobre Alexandre VI, el segon papa Borja.

1 comentari: