Per a comprendre tota la seua riquesa hem de conéixer les pinzellades bàsiques del que era una tragèdia per als grecs. El concepte de tragèdia és imitació (mimesi) d´una acció de caràcter elevat, amb un llenguatge bell. L´acció tràgica implica un canvi de fortuna que fa mudar en desgràcia la felicitat del protagonista, a causa d´un o més errors comesos amb el desconeixement de les conseqüències que poden dur.
Després d´una sèrie de casualitats que semblen afavorir el seu comportament desemboca en la catàstrofe, final desastrós que té com a funció la catàrsi o purificació alliberadora dels espectadors per l´esglaiament i la pietat que els provoquen els fets presenciats.
Sembla que la tragèdia prové del culte al déu Dionís. És el gènere literari que més destaca i defineix l´Atenes del segle V aC. En són representants ben brillants Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
Sòfocles va donar més acció a la tragèdia sense fer ús de la trilogia i augmentant el nombre d´actors. Va augmentar les parts corals i va millorar l´ús de l´escenografia d´Èsquil.
El teatre de Sòfocles ens presenta conflictes humans que prevalen en el temps i els herois són universals; el seu delicte i la seua culpa són haver nascut. La tragèdia ens parla d´un destí que arrossega els seus personatges sense una explicació lògica.
Sòfocles (496 aC - 406 aC) va viure la millor època d´Atenes, i la seua obra representa en gran part l´era de Pericles. Amic de l´historiador Heròdot, fou molt respectat per tothom i no menystingué la vida social.
Tot i seguir les pautes existents de la tragèdia pròpia d´Èsquil, preferí no agrupar les seues obres en trilogies i cultivà el drama independent. Va accentuar els trets dels caràcters i n´augmentà el nombre d´actors.
Conservem ser tragèdies de l´autor: Àiax, Les dones de Traquis, Antígona, Èdip rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colonos. Els personatges de Sòfocles han traspassat el temps i formen part de la nostra cultura actual.
Èdip rei
L´assumpte elegit per Sòfocles per a la seua tragèdia pertany a la mitologia que apareixerà vinculada amb la religió grega. El mite d´Èdip, de llarga tradició, apareix ací desenrotllat magistralment i convertit en quelcom distint. Èdip rei és una tragèdia rica i complexa en la qual es barregen temes com la creença en el destí fatal, la recerca de la veritat purificadora com a destructora de la felicitat, el reconeixement de la propia identitat, la fatalitat o la ceguesa, com a situacions a la vegada reals i metafòriques.
Èdip viu un cúmul de fatalitats des de la infantesa: naix a Tebes i és abandonat, perquè les profecies anuncien que matarà el pare i es casarà amb la mare Iocasta. Recollit per un pastor, és adoptat pel rei de Corint.
Èdip coneix la profecia i fuig de la casa adoptiva per evitar el funest desenllaç. Anant cap a Tebes mata el seu pare autèntic, allibera la ciutat i es casa, sense saber-ho, amb la seua mare. Els oracles donen la culpa d´una pesta a Tebes al desconegut que matà el rei.
Èdip, buscant desesperadament el culpable, es troba a ell mateix. En saber-ho tot, Iocasta se suïcida, Èdip es trau els ulls i abandona Tebes, que queda a les mans dels seus fills.
Èdip és l´heroi tràgic per excel·lència i apareix adornat amb grans virtuts com la noblesa, la valentia, l´honradesa o la justícia. Entossudit a trobar el culpable de la desgràcia de la seua ciutat es vorà abocat a un terrible descobriment; ell és el causant del mal de Tebes ja que ha transgredit, sense ser-ne conscient, les lleis de la sang i la naturalesa en matar el seu pare i casar-se amb la seua mare.
Es pot afirmar que la tragèdia de Sòfocles posa en escena una espècie d´investigació policial i manté la tensió a través d´un suspens perfectament dosificat, més efectiu en ser el públic coneixedor de la història. Cada vegada que Èdip està a punt d´arribar a la veritat, alguna cosa succeeix que desvia la trajectòria de les indagacions i retarda el desenllaç.
El complex d´Èdip
Èdip, modernament, ha servit als psicoanalistes (Freud, etc.) per a desginar un conflicte emocional,que es dóna en la infancia i que consisteix en un sentiment d´atracció sexual inconscient envers la mare, que va acompanyat d´un sentiment d´odi envers el pare.
Lacan, partint del concepte freudià, destaca que Freud es basa en un mite, no en un fet que esdevinga en la realitat, sinó que succeeix en l´àmbit d´allò simbòlic, açò és, en el llenguatge. Per a Lacan, el pare del complex d´Èdip no és real sinó que representa la funció paterna, un lloc que poden ocupar altres representants o figures de l´autoritat (jutges, policies, mestres, professors, etc.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada